Teories lingüístiques

Avui toca parlar de les teories lingüístiques i com han influït en el meu aprenentatge de llengües. Després d’haver vist els diferents mètodes i les seves característiques puc dir que en funció de la llengua que estudiava he seguit una teoria concreta. El lloc on he après la llengua també ha estat fonamental, ja que no és el mateix el mètode que es porta a terme a l’escola que el que es fa a les acadèmies.

La teoria de la gramàtica tradicional consisteix en, com bé diu el seu nom, treballar a fons la gramàtica. Aquest mètode és el que vaig seguir durant tota l’etapa escolar tant pel català com pel castellà. Quan vaig començar a fer anglès recordo que havíem de traduir unes fitxes de vocabulari perquè comencéssim a familiaritzar-nos amb totes aquelles paraules noves. Aquesta part de traducció també s’inclouria dins d’aquest mètode.

Però la teoria que més he seguit en l’aprenentatge de l’anglès ha estat la de l’estructuralisme. Des de sempre s’ha donat importància a la part oral i el diàleg. Recordo que tots els llibres de text d’anglès portaven un casset i més tard un CD amb tot d’exercicis per treballar la comprensió oral.

Una altra teoria que he viscut ha estat la de la gramàtica generativa. Al Batxillerat i a la universitat ha estat el mètode que he seguit per estudiar el català i castellà. Es basa en l’anàlisi sintàctica i gramatical i seria com el segon nivell de la gramàtica tradicional.

En l’aprenentatge de l’anglès he patit més d’un mètode. Dic “patit” perquè com ja vaig dir en l’entrada anterior, crec que ens han marejat amb molts mètodes i que no han servit de gran cosa. Bé, quan vaig arribar a la universitat per fer Turisme el mètode que vaig seguir va ser el de la pragmàtica. Es donava molta importància a les situacions comunicatives i es tenien en compte les necessitats lingüístiques. Aquest mètode també ha estat el que he fet servir a l’EOI en l’aprenentatge d’alemany i francès. Si n’hagués de triar un, segurament em quedaria amb aquest. És amb el que tinc la sensació d’haver après més i d’una manera més entretinguda.

Crec que tots els mètodes tenen aspectes importants en l’aprenentatge de llengües, però segueixo pensant que no funcionen si només se’n segueix un. Segurament la millor manera per aprendre una llengua seria agafar aspectes de cada mètode i ajuntar-los en un de nou. Potser necessitaríem més hores i més anys de dedicació, però a la llarga segur que els resultats serien molt millors dels que hem aconseguit fins ara.

Fins aviat!

Jo i les meves llengües

Un cop fetes les presentacions us explicaré la meva relació amb les llengües. Si us hi heu fixat, us vaig donar la benvinguda amb una imatge de set globus amb una bandera i la paraula benvinguts en la corresponent llengua. Per què set? Doncs perquè són les meves llengües.

La meva llengua materna és el català. Va ser la llengua en què vaig ser escolaritzat i la que he utilitzat sempre a casa i amb els amics. La meva segona llengua és el castellà. No recordo quan vaig començar a parlar-la, però segurament el fet de conviure amb les dues llengües des de petit fa que no en sigui conscient. Tot i no utilitzar-la a casa, aquesta era la llengua dels avis materns i la que predominava a l’escola entre els companys. Pel que fa als meus idiomes, aquests són, per ordre d’importància, l’anglès, l’alemany, el francès, l’italià i el portuguès.

L’anglès és l’idioma que més he estudiat i, probablement, de la pitjor manera. No recordava quan vaig començar, però després de buscar notes i àlbums de quan era petit (quants records!) he vist que va ser a 3r de Primària. En total han estat quatre anys a Primària, quatre a ESO (un dels quals compaginat amb una acadèmia), dos a Batxillerat, tres a Turisme i tres a Llengües Aplicades. Això fa un total de setze anys. Setze anys!!?? I encara em pregunto com pot ser que tingui el nivell que tinc... o jo o el mètode d’ensenyament no funciona. Qui sap si trobaré la resposta! 

L’alemany és l’idioma que he començat a estudiar més tard i del que n’estic més orgullós. Deixant de banda l’anglès, tots els altres idiomes eren semblants al català o al castellà. El fet d’estudiar un idioma “complicat” era un repte personal i crec que de moment me n’estic sortint prou bé. Els tres primers anys els vaig fer quan feia Turisme, vaig continuar amb un any a l’EOI i després he continuat amb Llengües Aplicades. La millor experiència i la que crec que m’ha permès aprendre més alemany en menys temps va ser l’estada de quatre mesos a Colònia. Vaig comprovar que és la millor manera per aprendre una llengua.

El francès va ser el primer idioma que vaig començar a estudiar per voluntat pròpia. Va ser a un variable de 3r i 4t d’ESO. Després vaig fer un any a l’EOI. Fins al cap de dos anys no el vaig reprendre, però els dos anys que vaig fer a Turisme va ser un repàs del que ja sabia. L’últim contacte que he tingut amb el francès va ser a Colònia, on vaig estudiar francès en alemany (una de les classes més divertides i interessants que he fet mai). Tot i que ara l’he apartat, estic segur que d’aquí a uns anys el reprendré, ja que considero que és com anar amb bicicleta, no s’oblida i tot és qüestió de tornar a practicar.

L’italià i el portuguès els vaig estudiar durant un any. De fet va ser un estudi curiós, ja que era un curs de comprensió lectora. El vaig dur a terme quan feia Turisme perquè m’interessava i perquè em donaven crèdits (que encara estic esperant). He conegut gent d’aquestes dues nacionalitats i la comunicació ha estat possible, jo en castellà i ells en la seva llengua. És per això que no em crida massa l’atenció començar-les a estudiar.

Si hagués d’aprendre una altra llengua possiblement seria l’àrab, el xinès, el japonès o fins i tot el rus. Tinc curiositat per conèixer un altre sistema d’escriptura i veure com funcionen altres alfabets. Només conec l’alfabet llatí i seria una bona oportunitat per tenir una visió més àmplia de les llengües del món. Potser d’aquí a deu anys ja puc dir que he incorporat alguna d’aquestes llengües “estranyes” a les meves llengües, però ara per ara espero haver millorat, i bastant, el nivell que tinc d’anglès, alemany i francès.

Bon cap de setmana!

Som-hi!

Diuen que a la vida s’han de fer tres coses. Tenir un fill, plantar un arbre i escriure un blog. O era un llibre? Bé, tant se val. De moment escriuré un blog i el fill i l’arbre hauran d’esperar el seu torn.

Si em permeteu, i si no també, em presento. Sóc en Conrad Varela i Trujillo, capgròs i català, i vaig néixer fa un quart de segle. Sóc diplomat en Turisme i actualment estudiant de 3r de Llengües Aplicades a la Universitat Pompeu Fabra. Els meus estudis tenen relació amb dues de les meves passions, viatjar i les llengües. També sóc aficionat a dir el que penso, encara que massa sovint m’he de mossegar la llengua. És per això que el blog es titula Sense pèls a la llengua. Així ja aviso que hi escriuré allò que em passi pel cap i que, òbviament, tindreu total llibertat a escriure les vostres opinions.

Aquest blog s’emmarca dins l’assignatura Ensenyament de llengües. Segur que us esteu preguntant què hi trobarem. Doncs bé, d’una banda, tractarem l’ensenyament de llengües, veurem quin procés hem seguit i aprendrem a ensenyar. I d’altra banda, reflexionarem els temes que vagin sortint i construirem coneixement entre tots.

Amb aquesta breu introducció dono el tret de sortida al blog. Espero que en gaudim tots plegats, i si trobeu alguna reflexió interessant, no dubteu en comentar-la.

Fins aviat!