Ensenyar i aprendre en línia

Arribem a l’última entrada del blog. I com no podia ser d’una altra manera, amb aquesta entrada també hem après nous conceptes. Si fem un cop d’ull al principi del blog i mirem des d’on partíem, podem afirmar que l’evolució que hem tingut ha estat molt interessant. Avui parlarem de l’EVA, l’Entorn Virtual d’Aprenentatge, i l’EPA, l’Entorn Personal d’Aprenentatge.

La primera experiència amb l’EVA va ser a la universitat, quan feia Turisme. Funcionàvem amb un Moodle, una espècie de pàgina web on podíem trobar-hi, ordenat per assignatures, tots els apunts i exercicis. Avui en dia aquest sistema és el més utilitzat en el camp universitari. Crec que és un sistema molt útil, ja que et permet accedir als apunts de classe i penjar activitats des de qualsevol lloc. Centrant-nos en l’aprenentatge de llengües, podria dir que no he après cap llengua de manera virtual, sinó que amb els recursos que ofereix la xarxa he anat ampliant els meus coneixements de les meves llengües.

Pel que fa al meu EPA, podria dir que està format per dos grans grups. El primer grup és el de les pàgines i aplicacions que utilitzo habitualment. Aquí dins hi trobem les xarxes socials com Facebook, Twitter o Instagram, les quals em permeten compartir i interactuar amb altres persones. També hi inclouria les pàgines web de diaris digitals i les pàgines per mirar sèries o pel·lícules. I en l’apartat de l’aprenentatge de llengües hi inclouria diccionaris o blogs. El segon grup és el de les pàgines que visito ocasionalment. Aquí hi trobem pàgines sobre els meus gustos o sobre interaccions externes que fan que el meu EPA es vagi ampliant progressivament. Crec que amb les reflexions dels altres companys i amb el xat que vam fer com a pràctica de l’assignatura puc dir que el meu EPA ja s’ha ampliat.

Penso que és possible aprendre una llengua des de zero a través de la xarxa, sobretot si aquesta és semblant a alguna llengua que ja tenim. Les possibilitats que ens ofereix la xarxa i les noves tecnologies són infinites, però com en tot, hem de ser crítics i saber com utilitzar-les. És molt fàcil trobar excés d’informació, és a dir, la xarxa ens pot infoxicar. És per això que necessitem escollir els recursos adequats i útils i adaptar-los a les nostres necessitats lingüístiques.

Bé, això ha estat tot! Espero que passeu un bon estiu i recordeu dir les coses sense pèls a la llengua!

Recursos didàctics

A continuació us explicaré els diferents recursos que he utilitzat durant els meus anys com a aprenent de llengües. Aquestes activitats eren necessàries per treballar les habilitats receptives i les habilitats productives. Dins del primer grup hi trobem la comprensió oral i la comprensió lectora, i dins del segon grup hi trobem l’expressió oral i l’expressió escrita.

Habilitats receptives

L’exercici més repetit en l’aspecte de la comprensió oral era el famós listening. Els llibres de text tenien exercicis de verdader o fals, d’omplir buits o de relacionar situacions en funció del què sentíem. També era molt habitual treballar cançons i haver de trobar la paraula que faltava en els espais en blanc. Crec que aquest aspecte és un dels més importants, ja que en una situació real no hi podrà haver una bona comunicació si no entenem què ens estan dient.

L’aspecte de la comprensió lectora és el que vaig treballar més a fons. Era molt habitual fer exercicis sobre un petit fragment o una petita lectura. Aquests exercicis podien ser de tipus test o de preguntes adaptades. També recordo que ens feien llegir un llibre cada trimestre. Aquesta activitat era obligatòria i recordo que no era gaire ben rebuda per la resta de la classe. A mi com que sempre m’ha agradat llegir no em desagradava, al contrari. El que potser feia que no llegíssim de la mateixa manera era el fet que hi hagués un examen final que avalués aquella lectura.

Habilitats productives

L’expressió oral ha estat l’aspecte que menys he treballat en totes les llengües que he après. A l’escola no treballàvem aquest aspecte, potser per falta de temps o perquè érem massa alumnes o massa petits. Recordo que un any vam fer una obra de teatre en anglès. Deuria fer quart de primària i l’experiència suposo que va ser molt negativa, potser perquè érem massa petits o no en sabíem prou, però no vam tornar a fer cap activitat similar. Els jocs de rols i diàlegs dirigits els he començat a fer a la universitat i a l’EOI. Trobo que són recursos molt útils perquè necessites comunicar-te en una situació especial. Recordo que els jocs de rol no m’agradaven gaire, ja que fer teatre i en una altra llengua no era la meva activitat predilecta.

   

Pel que fa a l’expressió escrita, sempre hem treballat les formes de les cartes i dels correus, tant formals com informals. Enlloc de repetir cada any les millors tècniques per escriure aquests tipus de text, potser hauria estat millor insistir en altres aspectes com ara la planificació abans d’escriure un text.

Això ja arriba al final! Fins aviat!

Avaluació

Us pensàveu que ens saltaríem aquest apartat? L’avaluació, el moment decisiu que marcarà si l’aprenentatge de l’alumne ha estat suficient o insuficient. O excel·lent, o notable o bé. Paraules que tenim molt presents quan parlem de l’avaluació.

Personalment, l’enfocament d’avaluació que he experimentat ha estat el de l’avaluació sumativa. Aquest mètode consisteix en una qualificació numèrica que determina si l’estudiant ha adquirit o no els coneixements que s’havien marcat i si ha assolit els objectius del curs. En contraposició trobem el mètode de l’avaluació continuada. Aquesta és molt més interessant per a l’alumne, ja que permet a l’aprenent dur un seguiment de la seva evolució i saber en quins aspectes necessita millorar. També permet que la nota final sigui la suma de diferents activitats i que no t’ho juguis tot a un examen. Pensant en els altres mètodes que hem vist a classe, puc dir que també he experimentat l’avaluació criterial i l’avaluació ipsativa. La primera és la que es basa en nivells preestablerts com el MECR. La segona es basa en allò que sabia fer i en allò que no sabia fer abans de començar el curs.

L’experiència amb proves de diagnòstic és bastant recent. Quan vaig entrar a la universitat em van fer una prova d’anglès i una d’alemany per veure quin nivell tenia i a quin grup havia d’anar. Crec que aquestes proves no són gens fiables, ja que em van posar al grup més alt d’alemany i el meu nivell no s’acostava ni de casualitat al dels nadius. Pel que fa als exàmens de competència per tenir un certificat, encara no n’he tingut cap experiència. No hi crec massa en aquests exàmens per tenir un títol que al cap d’uns anys caducarà. Crec que és molt més important poder demostrar el nivell que tens.

Si ens centrem en els instruments d’avaluació, m’adono que he utilitzat tests d’elecció múltiple, proves orals, treballs amb equip, exàmens escrits, tutories i exercicis a classe. Tot i que és un ventall molt ampli, no sé si la varietat tenia com a objectiu aconseguir un bon mètode d’avaluació o simplement perquè hi hagués varietat.

Segurament les avaluacions que he rebut al llarg del meu aprenentatge han estat justes, però crec que en alguns casos no han tingut en compte tota l’evolució i el treball fet, sinó que s’han basat únicament en el resultat final d’un examen. Crec que en un examen no es pot reflectir tot el que s’ha après, i molt menys el treball i el progrés que hi ha hagut. És per això que s’ha de tenir en compte quin mètode d’avaluació s’utilitza. Un cop vistos tots els mètodes, segueixo pensant que l’avaluació continuada és la manera més eficient per determinar l’aprenentatge que ha tingut l’alumne.

Fins aviat!

El meu programa o currículum

Avui us parlaré sobre l’estructura dels cursos que he experimentat, és a dir, els continguts i els objectius d’un curs. A partir de l’aprenentatge de català, castellà, anglès, francès i alemany, veurem quines diferències hi ha entre llengües i les característiques del currículum. Cal remarcar que la gran majoria de cursos seguien fil per randa el que deia el llibre de text. I pobre d’aquell professor que gosés saltar-se una unitat!

En català i castellà el tipus de currículum era gramatical. Recordo que hi havia dues parts ben diferenciades. La primera era la part de gramàtica, dividida en unitats molt específiques. Aquestes unitats seguien un ordre de complexitat, és a dir, anaven del que era més fàcil o més simple al que era més difícil o més complex. La segona part era la de literatura. Aquí hi trobàvem fragments de llibres que havíem d’analitzar o resumir. Recordo que aquesta part era bastant avorrida, ja que els temes i les lectures que hi havia no eren les més interessants per la nostra edat.

Pel que fa a l’anglès, la meva primera llengua estrangera, recordo que el llibre estava dividit en unitats i aquestes en tres blocs. El primer era on trobàvem la gramàtica, explicacions de les normes, exemples i exercicis per fer. El segon bloc tractava la comprensió oral. A cada unitat hi havia algun tema diferent i una història per escoltar. El tercer bloc era el de la producció escrita. Es proposaven temes com ara escriure una carta a algun amic, fer una reclamació o escriure un correu per demanar una feina. Amb el pas dels anys he vist que hi faltava un quart bloc, el de la producció oral.

L’alemany i el francès els podria tractar per igual. Al principi sí que el currículum era més gramatical, però a mesura que han passat els anys i els meus coneixements eren cada cop més elevats, el currículum ha passat a ser més situacional. Ens presentaven situacions en les que ens podíem trobar i a partir d’aquí treballàvem els aspectes que tocaven. A l’EOI el currículum era més nocional-funcional, es basaven més en les nostres necessitats .

Al llarg del meu aprenentatge he pogut experimentar diversos currículums i he pogut veure quin és més útil en cada cas. Crec que al principi sí que es necessita un currículum basat en la gramàtica, però crec que a la vegada s’ha d’anar alternant amb un currículum situacional. Un dels meus handicaps ha estat la producció oral, en anglès, en francès i en alemany. No entenc perquè la comunicació oral es treballa tan poc si és l’element més important a l’hora de comunicar-se amb un parlant d’aquella llengua.

Fins aviat!