El meu programa o currículum

Avui us parlaré sobre l’estructura dels cursos que he experimentat, és a dir, els continguts i els objectius d’un curs. A partir de l’aprenentatge de català, castellà, anglès, francès i alemany, veurem quines diferències hi ha entre llengües i les característiques del currículum. Cal remarcar que la gran majoria de cursos seguien fil per randa el que deia el llibre de text. I pobre d’aquell professor que gosés saltar-se una unitat!

En català i castellà el tipus de currículum era gramatical. Recordo que hi havia dues parts ben diferenciades. La primera era la part de gramàtica, dividida en unitats molt específiques. Aquestes unitats seguien un ordre de complexitat, és a dir, anaven del que era més fàcil o més simple al que era més difícil o més complex. La segona part era la de literatura. Aquí hi trobàvem fragments de llibres que havíem d’analitzar o resumir. Recordo que aquesta part era bastant avorrida, ja que els temes i les lectures que hi havia no eren les més interessants per la nostra edat.

Pel que fa a l’anglès, la meva primera llengua estrangera, recordo que el llibre estava dividit en unitats i aquestes en tres blocs. El primer era on trobàvem la gramàtica, explicacions de les normes, exemples i exercicis per fer. El segon bloc tractava la comprensió oral. A cada unitat hi havia algun tema diferent i una història per escoltar. El tercer bloc era el de la producció escrita. Es proposaven temes com ara escriure una carta a algun amic, fer una reclamació o escriure un correu per demanar una feina. Amb el pas dels anys he vist que hi faltava un quart bloc, el de la producció oral.

L’alemany i el francès els podria tractar per igual. Al principi sí que el currículum era més gramatical, però a mesura que han passat els anys i els meus coneixements eren cada cop més elevats, el currículum ha passat a ser més situacional. Ens presentaven situacions en les que ens podíem trobar i a partir d’aquí treballàvem els aspectes que tocaven. A l’EOI el currículum era més nocional-funcional, es basaven més en les nostres necessitats .

Al llarg del meu aprenentatge he pogut experimentar diversos currículums i he pogut veure quin és més útil en cada cas. Crec que al principi sí que es necessita un currículum basat en la gramàtica, però crec que a la vegada s’ha d’anar alternant amb un currículum situacional. Un dels meus handicaps ha estat la producció oral, en anglès, en francès i en alemany. No entenc perquè la comunicació oral es treballa tan poc si és l’element més important a l’hora de comunicar-se amb un parlant d’aquella llengua.

Fins aviat!