Planificació de classes

El tema de la planificació és un aspecte que considero molt important i, pel que he vist fins ara, tinc la sensació que sovint no es porta a terme de la millor manera. En què consisteix la planificació? Per mi és l’adaptació del currículum a la pràctica que es farà a classe, sense perdre de vista les necessitats de l’alumne. No puc assegurar que els meus professors planifiquessin el meu aprenentatge, però si ho van fer no crec que fos de la millor manera possible perquè el record que en tinc no és massa bo.

A l’escola i a l’institut la programació per objectius ha estat l’estrella principal. Puc arribar a entendre que deu ser complicat sortir del guió i innovar, però que any rere any s’hagin de seguir fil per randa els continguts d’un llibre sense tenir en compte altres factors... i que això no passi només en català i castellà, sinó també en anglès!

El mètode deductiu ha estat el més utilitzat en l’aprenentatge de regles de gramàtica. Consisteix en quatre passos que segur que us són molt familiars: explicació de la norma, exemplificació amb casos concrets, aplicació a partir d’exercicis i avaluació. Trobo interessant el mètode inductiu però no recordo haver tingut cap experiència, així que no puc valorar si funciona o no.

En l’aprenentatge d’anglès, francès i alemany, sobretot els dos últims que són els que he estudiat a l’EOI, he comprovat l’eficàcia de l’aprenentatge d’ítems. Dins d’aquest apartat hi trobem la presentació d’ítems, les pràctiques controlades i les pràctiques obertes. Aquestes últimes han estat menys freqüents, però els altres dos aspectes sí que els he experimentat. Trobo necessari que l’aprenent entengui el perquè d’aquella forma, aprengui a utilitzar-la i practiqui. Crec que fan que l’aprenentatge sigui molt més autònom, que l’aprenent estigui motivat i que interioritzi molt millor el que està estudiant.

Hi ha altres tipus de planificació que m’hauria agradat seguir en el meu aprenentatge de llengües. El primer és el de projectes. L’he experimentat en algunes assignatures a la universitat però no d’aprenentatge de llengües. Penso que és complicat però que si es fa bé pot ser molt interessant. I el segon és la Taxonomia de Bloom. No n’havia sentit a parlar i ara que l’hem vist a classe crec que és interessant. Sovint passem d’un nivell a un altre sense haver-lo assolit i això fa que més endavant tinguem mancances.

A l’escola i a l’institut les classes sempre eren individualistes, no es promovia el treball en equip i em passava l’estona escoltant el professor i prenent apunts. El canvi el vaig notar a la universitat i a l’EOI, on la gran majoria d’activitats que es fan són en parelles o grups, és a dir, cooperativistes. Crec que aquesta segona opció és més adequada, sobretot si parlem d’aprenentatge de llengües, perquè fa que les classes siguin més actives.

Fins aviat!