Teories psicològiques

Avui toca parlar de les teories psicològiques. De la mateixa manera que mai m’havia plantejat quins teories lingüístiques havia seguit, tampoc m’he plantejat mai quines teories psicològiques he experimentat al llarg de la meva vida. Però un cop vistes a classe crec que podré fer una exploració a fons de com ha estat aquest procés.

La primera teoria que vaig experimentar va ser la del conductivisme. Com bé indica el seu nom, està basada en la conducta, en petits estímuls per tal d’adquirir uns hàbits. Això ho he viscut en l’aprenentatge del català, castellà i anglès, sobretot els primers anys, quan els exercicis que fèiem eren repeticions d’estructures i memorització. Potser per la passivitat que té l’aprenent trobo que és un mètode molt avorrit i els records que en tinc no són massa bons. D’aquest mètode en recordo dos exemples molt clars. El primer són els dictats. Quan fèiem una falta d’ortografia havíem d’escriure correctament la paraula fins a deu, vint o trenta cops. Al següent dictat la podies tornar a escriure malament perquè no t’havien explicat el perquè de l’error. Potser per aquest avorriment i mandra d’haver d’escriure tants cops una paraula i que no hi trobés cap utilitat van fer que comencés a no fer faltes d’ortografia. En una altra cosa potser no, però en aquest aspecte sempre he estat dels millors de la classe. El segon exemple és el dels verbs irregulars d’anglès. Trobava molt avorrit haver de memoritzar les tres columnes, però al final de tant insistir me les vaig aprendre. La paraula “avorrit” és la que més es repeteix, però també m’adono que al final aquest mètode ha estat útil.

Una altra teoria que he seguit ha estat la del cognitivisme. A diferència del mètode anterior, aquí l’aprenent és més actiu i el procés de reflexió és bàsic. Un exemple és el d’aprendre a llegir i escriure. Aquesta teoria l’he viscut quan era més gran, a l’institut i a la universitat i també amb les tres primeres llengües, el català, el castellà i l’anglès.

La teoria de l’humanisme és la que he viscut a l’EOI amb l’aprenentatge del francès i de l’alemany. Ha estat amb la que millor m’ho he passat, ja que es basa en un aprenentatge cooperatiu i on es poden fer activitats més interessants i que trenquen amb la dinàmica avorrida que hem fet des de sempre. Els jocs de rol i les simulacions que fèiem a classe sempre eren divertides i fomentava les relacions amb els companys. Aquesta interacció a l’aula feia que la motivació per aquella llengua augmentés. La teoria del constructivisme també la podríem encasellar en aquest apartat, tot i que crec que és la que ha tingut menys importància en el meu aprenentatge.

Segueixo pensant el mateix que pensava amb les teories lingüístiques. Crec que no és possible aprendre una llengua només amb una d’aquestes teories i penso que hauríem de barrejar-les i agafar el millor de cada una. D’aquesta manera es podrien combinar i no avorriríem una llengua com em va passar a mi quan era petit.

Fins aviat!