Avui toca parlar de les teories psicològiques.
De la mateixa manera que mai m’havia plantejat quins teories lingüístiques
havia seguit, tampoc m’he plantejat mai quines teories psicològiques he
experimentat al llarg de la meva vida. Però un cop vistes a classe crec que
podré fer una exploració a fons de com ha estat aquest procés.
La primera teoria que vaig experimentar
va ser la del conductivisme. Com bé
indica el seu nom, està basada en la conducta, en petits estímuls per tal d’adquirir
uns hàbits. Això ho he viscut en l’aprenentatge del català, castellà i anglès,
sobretot els primers anys, quan els exercicis que fèiem eren repeticions d’estructures
i memorització. Potser per la passivitat que té l’aprenent trobo que és un
mètode molt avorrit i els records que en tinc no són massa bons. D’aquest
mètode en recordo dos exemples molt clars. El primer són els dictats. Quan
fèiem una falta d’ortografia havíem d’escriure correctament la paraula fins a
deu, vint o trenta cops. Al següent dictat la podies tornar a escriure malament
perquè no t’havien explicat el perquè de l’error. Potser per aquest avorriment
i mandra d’haver d’escriure tants cops una paraula i que no hi trobés cap utilitat
van fer que comencés a no fer faltes d’ortografia. En una altra cosa potser no,
però en aquest aspecte sempre he estat dels millors de la classe. El segon
exemple és el dels verbs irregulars d’anglès. Trobava molt avorrit haver de
memoritzar les tres columnes, però al final de tant insistir me les vaig
aprendre. La paraula “avorrit” és la que més es repeteix, però també m’adono
que al final aquest mètode ha estat útil.
Una altra teoria que he seguit ha
estat la del cognitivisme. A
diferència del mètode anterior, aquí l’aprenent és més actiu i el procés de
reflexió és bàsic. Un exemple és el d’aprendre a llegir i escriure. Aquesta
teoria l’he viscut quan era més gran, a l’institut i a la universitat i també
amb les tres primeres llengües, el català, el castellà i l’anglès.
La teoria de l’humanisme és la que he viscut a l’EOI
amb l’aprenentatge del francès i de l’alemany. Ha estat amb la que millor m’ho
he passat, ja que es basa en un aprenentatge cooperatiu i on es poden fer
activitats més interessants i que trenquen amb la dinàmica avorrida que hem fet
des de sempre. Els jocs de rol i les simulacions que fèiem a classe sempre eren
divertides i fomentava les relacions amb els companys. Aquesta interacció a l’aula
feia que la motivació per aquella llengua augmentés. La teoria del constructivisme també la podríem
encasellar en aquest apartat, tot i que crec que és la que ha tingut menys
importància en el meu aprenentatge.
Segueixo pensant el mateix que
pensava amb les teories lingüístiques. Crec que no és possible aprendre una
llengua només amb una d’aquestes teories i penso que hauríem de barrejar-les i
agafar el millor de cada una. D’aquesta manera es podrien combinar i no
avorriríem una llengua com em va passar a mi quan era petit.
Fins aviat!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada