Us pensàveu que ens saltaríem
aquest apartat? L’avaluació, el moment decisiu que marcarà si l’aprenentatge de
l’alumne ha estat suficient o insuficient. O excel·lent, o notable o bé.
Paraules que tenim molt presents quan parlem de l’avaluació. Personalment, l’enfocament d’avaluació que he experimentat ha estat el de l’avaluació sumativa. Aquest mètode consisteix en una qualificació numèrica que determina si l’estudiant ha adquirit o no els coneixements que s’havien marcat i si ha assolit els objectius del curs. En contraposició trobem el mètode de l’avaluació continuada. Aquesta és molt més interessant per a l’alumne, ja que permet a l’aprenent dur un seguiment de la seva evolució i saber en quins aspectes necessita millorar. També permet que la nota final sigui la suma de diferents activitats i que no t’ho juguis tot a un examen. Pensant en els altres mètodes que hem vist a classe, puc dir que també he experimentat l’avaluació criterial i l’avaluació ipsativa. La primera és la que es basa en nivells preestablerts com el MECR. La segona es basa en allò que sabia fer i en allò que no sabia fer abans de començar el curs.
L’experiència amb proves de
diagnòstic és bastant recent. Quan vaig entrar a la universitat em van fer una
prova d’anglès i una d’alemany per veure quin nivell tenia i a quin grup havia
d’anar. Crec que aquestes proves no són gens fiables, ja que em van posar al
grup més alt d’alemany i el meu nivell no s’acostava ni de casualitat al dels
nadius. Pel que fa als exàmens de competència per tenir un certificat, encara
no n’he tingut cap experiència. No hi crec massa en aquests exàmens per tenir
un títol que al cap d’uns anys caducarà. Crec que és molt més important poder
demostrar el nivell que tens.
Si ens centrem en els instruments
d’avaluació, m’adono que he utilitzat tests d’elecció múltiple, proves orals,
treballs amb equip, exàmens escrits, tutories i exercicis a classe. Tot i que
és un ventall molt ampli, no sé si la varietat tenia com a objectiu aconseguir
un bon mètode d’avaluació o simplement perquè hi hagués varietat.
Segurament les avaluacions que he
rebut al llarg del meu aprenentatge han estat justes, però crec que en alguns
casos no han tingut en compte tota l’evolució i el treball fet, sinó que s’han
basat únicament en el resultat final d’un examen. Crec que en un examen no es
pot reflectir tot el que s’ha après, i molt menys el treball i el progrés que
hi ha hagut. És per això que s’ha de tenir en compte quin mètode d’avaluació s’utilitza.
Un cop vistos tots els mètodes, segueixo pensant que l’avaluació continuada és
la manera més eficient per determinar l’aprenentatge que ha tingut l’alumne.
Fins aviat!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada