Jo i les meves llengües

Un cop fetes les presentacions us explicaré la meva relació amb les llengües. Si us hi heu fixat, us vaig donar la benvinguda amb una imatge de set globus amb una bandera i la paraula benvinguts en la corresponent llengua. Per què set? Doncs perquè són les meves llengües.

La meva llengua materna és el català. Va ser la llengua en què vaig ser escolaritzat i la que he utilitzat sempre a casa i amb els amics. La meva segona llengua és el castellà. No recordo quan vaig començar a parlar-la, però segurament el fet de conviure amb les dues llengües des de petit fa que no en sigui conscient. Tot i no utilitzar-la a casa, aquesta era la llengua dels avis materns i la que predominava a l’escola entre els companys. Pel que fa als meus idiomes, aquests són, per ordre d’importància, l’anglès, l’alemany, el francès, l’italià i el portuguès.

L’anglès és l’idioma que més he estudiat i, probablement, de la pitjor manera. No recordava quan vaig començar, però després de buscar notes i àlbums de quan era petit (quants records!) he vist que va ser a 3r de Primària. En total han estat quatre anys a Primària, quatre a ESO (un dels quals compaginat amb una acadèmia), dos a Batxillerat, tres a Turisme i tres a Llengües Aplicades. Això fa un total de setze anys. Setze anys!!?? I encara em pregunto com pot ser que tingui el nivell que tinc... o jo o el mètode d’ensenyament no funciona. Qui sap si trobaré la resposta! 

L’alemany és l’idioma que he començat a estudiar més tard i del que n’estic més orgullós. Deixant de banda l’anglès, tots els altres idiomes eren semblants al català o al castellà. El fet d’estudiar un idioma “complicat” era un repte personal i crec que de moment me n’estic sortint prou bé. Els tres primers anys els vaig fer quan feia Turisme, vaig continuar amb un any a l’EOI i després he continuat amb Llengües Aplicades. La millor experiència i la que crec que m’ha permès aprendre més alemany en menys temps va ser l’estada de quatre mesos a Colònia. Vaig comprovar que és la millor manera per aprendre una llengua.

El francès va ser el primer idioma que vaig començar a estudiar per voluntat pròpia. Va ser a un variable de 3r i 4t d’ESO. Després vaig fer un any a l’EOI. Fins al cap de dos anys no el vaig reprendre, però els dos anys que vaig fer a Turisme va ser un repàs del que ja sabia. L’últim contacte que he tingut amb el francès va ser a Colònia, on vaig estudiar francès en alemany (una de les classes més divertides i interessants que he fet mai). Tot i que ara l’he apartat, estic segur que d’aquí a uns anys el reprendré, ja que considero que és com anar amb bicicleta, no s’oblida i tot és qüestió de tornar a practicar.

L’italià i el portuguès els vaig estudiar durant un any. De fet va ser un estudi curiós, ja que era un curs de comprensió lectora. El vaig dur a terme quan feia Turisme perquè m’interessava i perquè em donaven crèdits (que encara estic esperant). He conegut gent d’aquestes dues nacionalitats i la comunicació ha estat possible, jo en castellà i ells en la seva llengua. És per això que no em crida massa l’atenció començar-les a estudiar.

Si hagués d’aprendre una altra llengua possiblement seria l’àrab, el xinès, el japonès o fins i tot el rus. Tinc curiositat per conèixer un altre sistema d’escriptura i veure com funcionen altres alfabets. Només conec l’alfabet llatí i seria una bona oportunitat per tenir una visió més àmplia de les llengües del món. Potser d’aquí a deu anys ja puc dir que he incorporat alguna d’aquestes llengües “estranyes” a les meves llengües, però ara per ara espero haver millorat, i bastant, el nivell que tinc d’anglès, alemany i francès.

Bon cap de setmana!